Van ser tres dies amb bastants nervis a classe, sobretot el primer, perquè aquella activitat era nova per a tots. Va haver-hi una gran diversitat de poemes, alguns eren interessants, alguns bonics, alguns de llargs, altres de més curs, entre d' altres.
En general ho vam fer tots força bé, si que és veritat que molts haurien de corretgir petits detalls com per exemple no estar apoiat a la taula, o no quedar-se quiet com un tronc, o mirar a tot el públic, amb poques paraules, fer el que ens deia el llibre de " Com parlar bé en públic".
Com ja he dit, va ser una classe on la gent que recitava va passar bastants nervis, però ens ha ajudat perdre-ls .Al acabar les recitacions, vam dedicar-nos a analitzar alguns blogs de la gent de la classe i entre tots dir el que hem de millorar.
La vaca cega, Joan Maragall
Topant de cap en una i altra soca,
avançant d'esma pel camí de l'aigua,
se'n ve la vaca tota sola. És cega.
D'un cop de roc llançat amb massa traça,
el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre
se li ha posat un tel: la vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
mes no amb el posat ferm d'altres vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l'esquellot mentre pasturen
l'herba fresca a l'atzar... Ella cauria.
Topa de morro en l'esmolada pica
i recula afrontada... Però torna,
i abaixa el cap a l'aigua, i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set. Després aixeca
al cel, enorme, l'embanyada testa
amb un gran gesto tràgic; parpelleja
damunt les mortes nines, i se'n torna
orfe de llum sota el sol que crema,
vacil·lant pels camins inoblidables,
brandant llànguidament la llarga cua.
Conclusió: Per concloure, cal dir que aquesta activitat ha sigut una més per millorar la nostra parla davant un públic, per perdre els nervis al parlar. M'he adonat que no només és important saber parlar o expressar-se bé sino que també ens hem de fixar en la part "física", és a dir, el cos, la posició, els moviment, les expresions de la cara que fem mentres expossem, etc.. Pot semblar una tonteria però són tots aquests detalls els que fan que una exposició sigui agradable, entenedora i més.
A més, a l'aula mentres recitavem els poemes ens gravavem per després veure els nostres errors. Més tard, amb una guía que l'Imma que ens havia penjat a la pàgina del blink vam fer la nostre autoavaluació.
Va ser una activitat que personalment la vaig trobar molt útil perquè d'aquesta manera sabem el que fem malament, el que hem de millorar, rectificar o corretgir de cara a les exposicions que tinguem més endevant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada